TENDENCIAS EN EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD DE LAS TECNOLOGIAS DE LA INFORMACIÓN.
Jordi Adell
Adell, J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologíasde la información. En M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao.Descleé de Brouwer.
Pense que els objectius del text poden ser extrets clarament després de la seva lectura.
Són diversos però els més importants són remarcar com influeixen i quina importàncie tenen les Noves Tecnologies en la societat actual, encara que no siguem conscients de que ens envolten i estan per tot arreu a totes hores; altre objectiu és informar-nos de com ha anat evolucionant la comunicació de l'ésser humà al llarg de tota la història i, per últim, fer-nos una visió de com ha influït aquest fet en l'Educació Formal i com hauria d'evolucionar aquesta per desfer-se del seu retràs, ja que conceixer-les i saber fer un bon ús d'elles és essencial per poder reciclar-nos i conservar el nostre lloc professional en un futur pròxim.
El text està estructurat en sis grans apartats, on alguns d'ells inclouen altres subapartats i/o diversos punts a tractar.
En primer lloc el text fa una introducció del que són les Noves Tecnologies, com influeixen en la nostra vida quotidiana i el que ens han aportat. També parla de com han fet que canvie l'ésser humà i la societat en la que vivim.
En el segon gran apartat nomenat "La evolución de las tecnologías de la información y la comunicación", tracta com va sorgir la comunicació humana i com ha anat canviant adaptant-se a les necessitats que els ésser humans han tingut.
Comença per la societat oral, on la parla és la font principal de comunicació, passant per la societat on apareix l'escriptura, arriba a la societat de la imprempta on s'aconsegueix escriure molts exemplars amb gran facilitat i finalitza en la societat de la informació, que és l'era actual i en la qual la informació es troba digitalitzada en gran mesura i a l'abast de la majoria de la població.
Remarca que aquests canvis han sigut portats a terme per els diferents tipus de societat i per les necessitats d'aquestes.
En el tercer apartat nomenat "Las nuevas tecnologías de la información y la comunicación", l'autor tracta d'aclarir els conceptes de Noves Tecnologies de la informació i la comunicació, què són el hardware i el software, què és una xarxa ifnormàtica i en que consisteix la digitalització de la informació.
En aquest es centra d'explicar com ha anat canviant el mode d'emagatzemar i aconseguir la informació que cerquem,i com hem fet que passe d'estar en llocs físics com els llibres a llocs no topològics com el ciberespai o la infosfera.
En el quart apartat nomenat "Algunas repercusiones de las nuevas tecnologias", utilitza i explica els conceptes sorollo en la comunicació, industria de la consciència, la diferència entre coneixement i informació, què és el ciberespai, les comunitats virtuals i les aules virtuals.
En aquest apartat es centra en deixar clar que els mestres competixen amb la TV, la qual ni forma, ni informa veritablement, ni educa, però furta gran part del temps a la població i aquest fet porta unes conseqüències molts greus a l'hora d'educar.
També fa un resum dels tres estadis de la comunicació centrat en la seva naturalesa, on diu que el primer que era el de la parla oral i el tercer que és en digital utilitzen el temps real, amb la interactivitat d'emissor/receptor i l'ús directe dels sentits.
El segon que és el de l'escriptura perd auqests valor i descontextualitza la informació que hi a escrita.
El cinquè apartat està dividit en cinc subapartats i s'anomena "Hacia la sociedad del aprendizaje".
En aquests subapartats podem trobar una divisió de com han influït les Noves Tecnologies en l'educació formal, on afirma que la societat de la informació serà la societat del coneixement i les diferències d'identificació es faran a partir d'aquest.
-"El ritmo de cambio: aprendizaje a lo largo de toda la vida y cultura general"
En aquest subapartat l'autor afirma que és important reciclar-se al llarg de tota la vida i anar estudiant les novetats que van sorgint per no quedar-nos endarrerits en aquesta societat que avança tan ràpidament i on és important fer-ho per conservar els nostres llocs professionals.
- "Nuevos entornos de enseñanza/aprendizaje"
En aquest utilitza les afirmacions de diversos autorsque proposen una ampliació del escenaris educatius basats en la comunicació a través de les Noves Tecnologies, i que permetran una educació mitxa on les classes presencials siguen molts menors o inclus desapareguen, adaptan-se a les necessitats d'horari dels alumnes per compaginar-la amb el treball,i les obligacion familiars o personals. Aquest canvi proposa una societat de l'hiperaprenentatge, on l'aprenentatge està per tot arreu i per a tothom.
No es parla de la desaparició de l'escola, sinó de l'aparició de nous entorns d'aprenentatge.
- "Nuevos roles para las instituciones educativas"
Aquest subapartat proposa la utilització de les xarxes per a l'enviament de materials d'autoestudi i per a crear un entorn amb comunicacions entre professors i alumnes i entre els propis alumnes. Aquest proposa una forma d'autoestudi, a través dels recursos per linia i accedint als professors quan ho necessiten.
Hi ha diferents exemples d'Universitats que utilitzen aquest mètode.
- "Nuevos roles para docentes y discentes"
Aquest subapartat remarca la missió del docent com a facilitador d'informació, com a guia i com a conseller de l'aprenentatge, creador d'hàbits i destreses en la recerca, selecció i tractament de la informació. Tot açò ha de ser ensenyat a l'alumnat per poder portar a terme el seu autoaprenentatge. Per aquest motiu hi ha professors que tenen tutories virtuals, pàgines web amb el programa de les assignatures i lectures recomanades a les aules virtuals.
Es tracta d'ampliard'ampliar el tipus d'experiències formatives dels estudiants utilitzant mitjans que van a trobar per tot arreu en la seva vida professional i d'integrar-los adequadament en els nostresmètodes didàctics.
- "Nuevos materiales de enseñanza/aprendizaje"
Aquest apartat tracta les ferramentes que poden utilitzar els docents per a portar a terme els seus propis materials adaptant-los al context dels seus estudiants i de la seva aula en general.
També tracta el fet de que les biblioteques estan fent-se electròniques , de manera que es pot accedir a elles des de qualsevol ordinador.Per últim parla de l'eduversió que és una barreja entre educació i entreteniment. Remarca que la importància de l'escola com a font de coneixement no deixa de minvar en un món de grans negocis basats en la informació i comunicació.
El sisè i últim apartat és un corol·lari, el qual resumeix tot el que s'ha demostrat abans.
En aquest remarca que la societat canvia i que l'escola ha d'adaptar-se a aquests canvis, ha de renovar-se, reinventar-se, si no vol desaparèixer.
Finalitza concloent que el que s'ha d'ensenyar a l'escola és a saber triar, seleccionar i assimilar la informació més rellevant i important, per portar a terme un millor autoaprenentatge en aquesta societat on ens bombardegen amb molta informació que no diu res.
L'escola no només educa donant informació, sinó que inculca, a més d'aquesta, coneixement i saviesa, hàbits i valors.
Per últim defén que el coneixement no és una mercaderia i que hem d'intentar que arribe a tothom, no només a qui s'ho pot permetre pagant el preu que li fiquen. Hem d'evitar que les noves tecnologies agreuxen les diferències socials existents i creen grups marginats.
Pense que l'autor ha sabut plasmar perfectament el que ha volgut mostrar-nos, fent-nos reflexionar sobre tantes coses que jo mai no m'havia parat a pensar tan detingudament.
Estic d'acord en l'aspecte de que l'escola ha d'evolucionar en relació amb la societat en la que es troba i que ha de renovar-se i reinventar-se per poder fer front a aquesta.
També pense que l'educació ha d'estar a l'abast de tothom, ja que és un dret fonamental que crec que totes les persones han de tenir i poder gaudir d'ell. I si la nova era ha d'utilitzar les noves tecnologies en els nous llocs professionals de treball doncs em pareix perfecte haver d'ensenyar aquestes eïnes tan útils i importants per a fer front al futur que ens espera.
Per últim pense que la televisió hauria de patir unes reformes per part dels governs i que en aquestes reformes hi haguera personal docent com mestres i pedagogs, els quals pogueren fer que deixe d'haver tota aquesta informació que no val per a res i fóra molt més educativa amb programes i documentals especialitzats enlloc de televisió-fem.
Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació.
2on Magisteri Infantil
