La revolució digital va portar l'arribada d'un nou tipus d'era, donant com a resultat la societat de la informació.
Els nens que arriben a l'escola des de ben menuts ja formen part d'aquesta, ja que els mitjans de la informació es troben integrats al seu entorn.
A l'actualitat, tothom ha d'estar en un constant procés d'adaptació als canvis, ja que aquesta revolució continua cap endavant.
L'escola com a institució ha de situar-se en una posició on puga entendre aquests canvis i ha d'adaptar-se a ells com a modernització i per a estar preparada per formar les noves generacions en la societat actual on vivim.
Per aquest motiu, l'escola ha d'introduir les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ja que aquestes ens ofereixen noves possibilitats.
Per a portar a terme aquest procés s'han de revisar les seqüències d'ensenyament-aprenentatge per a que les activitats siguen realment significatives, s'ha de tenir en compte com faciliten l'accés a la informació als alumnes i com processen i utilitzen aquesta, per això hem de preveure canvis en la metodologia, per poder donar resposta a aquesta nova realitat.
Com a institució, l'escola ha de ser capaç de valorar de forma crítica les repercussions d'aquest canvi.
En el procés de desenvolupament els nens tenen dos tipus de codi genètic, un, que és tancat, el qual s'encarrega de la formació progressiva de les funcions que són pròpiament humanes ( el llenguatge, el raonament, la memòria, l'atenció i l'estima); i l'altre, que és obert, el qual treballa potencials que només es desenvoluparan si es fa un treball específic d'estimulació.
Els estímuls més importants són les persones que envolten la vida del nen i que provoquen les relacions entre aquest i els objectes (els pares, la família i l'escola).
També és molt important que el nen es desenvolupe en un ambient ric en estímuls (adaptats al seu moment maduratiu) al mateix temps que interacciona amb els objectes i amb un adult educador que li ofereixca ajut en forma de suport i siga guia del seu aprenentatge.
L'ús de les TIC a l'aula provoca que els nens passen d'un estat de dependència a un estat d'autonomia, potencien l'ús cooperatiu i col·laboratiu, milloren la destresa motriu fins arribar a la motricitat fina, fa participar els nens de forma més activa, utilitzen els sentits com la principal font d'aprenentatge i motiven la comunicació verbal alhora que reforcen els diferents llenguatges.
Introduir les TIC a l'aula té beneficis com els que acabe de nomenar però també es poden utilitzar per treballar i reforçar les tres àrees curriculars de l'etapa d'Educació Infantil que són "descoberta d'un mateix", "descoberta de l'entorn" i "intercomunicació i llenguatges".
Per tant, el mestre haurà d'ajudar (guiar, orientar i educar) els estudiants a "aprendre a aprendre" de manera autònoma i promoure el seu desenvolupament cognitiu i personal mitjançant un processament actiu interdisciplinar de la informació per tal que construisquen el seu propi coneixement.
Per açò el mestre haurà d'utilitzar tots els recursos útils per assolir els objectius i li serà necessari tenir una formació i un domini bàsic de les TIC.
D'aquesta manera, el mestre podrà integrar les TIC a l'aula, coneixent-les i sabent utilitzar-les i adaptar-les, amb una intenció educativa tenint en compte els coneixements previs dels alumnes i convertint-los en aprenentatges estructurals i significatius.
Per aconseguir açò, el mestre haurà de crear un ambient a l'aula que gaudisca d'una relació afectiva mestre-alumne i d'un entorn ric i motivador, i pot mantenir informats els pares de les activitats mitjançant la web de l'escola i demanar la seva col·laboració.
Per açò mateix, s'haurà de reorganitzar, mitjançant un treball en equip amb la resta del claustre, l'espai i el temps, alhora que els mestres podran donar-se suport tècnic i didàctic per compartir els seus coneixements de les TIC i elaborar i cercar materials útils i significatius per a l'alumnat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada